Darrera de la finestra tot semblava borrós... crec que va ploure.... o potser és que fa gairebé 100 anys de l'últim somni...

Estava massa esgotat com per emprendre un repte d'aquesta magnitud... i vaig optar per obrir els ulls i mirar-te....

Jo sempre t'havia imaginat adormida, insinuant tendresa... i ara et tenia al meu costat... insinuan-te amb tendresa...

Però em vaig adormir, vaig somniar que trencava el vidre i allà... allà et vaig veure a tu fa 100 anys.
15 comentaris:
Que bonito! No entiendo nada :(
no m'agrada fer relats conjunts :(
em cansa veure la mateixa foto en un blog i un altre i un altre
Cada dia em sorprens. Però no m'acaben d'agradar els relats conjunts, em perdo. I no em queda gaire clar què vols transmetre. Potser sigui jo que estic espessa avui. Petó.
@ Imagen & Letras. Te lo traducí!
@ Emma. jo tampoc sóc un entusiasta, però mira... aquest cop hi he participat.
@ LAIA. Espero que et sorprengui per bé! No busquis més enllà... simplement una anada d'olla a partir d'un quadre... no més interpretacions. Un petó bonica.
què original!
BRAVO!
A vegades miro per la finestra i no hi veig res!
Què original!! Felicitats!!
No hi ha dubte que és un relat molt original, i visual. T'ho has currat, sempre és d'agrair l'esforç d'innovar.
@ Marta. Gràcies!
@ anónimo. Has provat de pujar la persiana?
@ pd40. Merci!
@ xexu. Benvingut i gràcies!
Jo també el trobo original i treballat, m'ha agradat, diferent a tots...
Ha quedat molt bé!!!
Felicitats
@ zel. Merci.
@ Tanhäuser. Gracias maestro. Y más viniendo de vos.
Grans sensacions les que descrius. M'ha agradat el muntatge.
Et desvetlles i pots tornar al somni...genial!
M'agradat força, és molt original, és diferent. Molt bé. Felicitats.
Publicar un comentario en la entrada